Pensavem que l’estiu sería un periodo vaca-
cional de tranquilitat i relax; no ha segut aixina.
Les dos guerres que mes han transcendit a
l’opinio publica –perque n’hi ha d’atres que no
ixen per la tele– han escalat en intensitat i en
atrocitats, molt mes en Gaza que en Ucrania.
Tampoc ha faltat la polarisacio en este tema, i
a conte d’estos execrables fets tambe la politi-
ca nacional espanyola ha fet patent el seu en-
frontament i combat: que si genocidi si, genoci-
di no, que si Hamas te mes o manco culpa…,
debat que han aprofitat alguns grups per a pa-
tentisar en accions la seua solidaritat en els
palestins, encara que aixo haja supost posar
en perill l’integritat fisica de ciclistes, carregar-
se la volta ciclista a Espanya o esclatar protes-
tes violentes en algunes ciutats de l’estat.
No nos pilla de llunt tot aço; com a persones
som conscients de lo injustes que son les gue-
rres i per supost nos solidarisem en la poblacio
civil que patix les conseqüencies de les mega-
lomanies d’uns i dels atentats terroristes d’uns
atres que acaben en vides d’inocents i deriven
en conflictes, alguns dels quals perduren des
de fa decades i als que els organismes interna-
cionals no han segut capaços de posar-los so-
lucions.
Aci, en Valencia, tambe podriem dir que est
estiu s’ha intensificat la guerra “silenciosa” pe-
ro constant sobre la nostra identitat com a po-
ble. Especial atencio nos mereix l’actuacio del
ministre José Manuel Albares davant el Par-
lament Europeu, insistint de nou, a pesar del
numero considerable de fracassos que suma,
respecte del reconeiximent del catala en les
institucions europees. Aço no nos preocupa ni
molt ni poc, ni entrem en valorar si es lo mes
just i transcendent per al funcionament de les
institucions i el desenroll de les politiques euro-
pees. Lo que nos preocupa es la cabuderia del
govern en negar el que unes atres llengües,
tambe oficials de l’estat, tinguen dret a ser de-
feses en tanta passio com ho fan en el catala
–ya saben per a on està agarrat este govern i
quí dirigix gran part de la seua fulla de ruta–.
En un video que ha corregut molt per internet
se mostra incapaç de respondre en valentia i
“cientifisme” a la pregunta tres voltes formula-
da pel periodiste Carlos Alsina en el programa
que dirigix en Onda Cero, quan li qüestionà
per tres vegades si tambe anava a dur la rei-
vindicacio del valencià com a llengua oficial a
Europa. La resposta d’Albares fon evasiva en
els tres casos; pensem que o be desconeix
l’Estatut d’Autonomia valencià –sería impen-
sable per a tan alt carrec– o es un fervent cata-
lanofil i pancatalaniste o mes be viu agenollat a
les ordens que li apleguen des de prop de les
Rambles barcelonines.
Sabem que el seu partit, el PSOE, mai ha de-
fes la singularitat del valencià. Ve de llunt el
posicionament d’este partit en Valencia, des de
que fon fagocitat pel PSPV en la Transicio; una
formacio naixcuda en els ambits d’una Univer-
sitat de Valencia infectada per les idees del
desaforat catalanofil Joan Fuster –per al qual
els valencians erem catalans en tots els sentits
–. Este partit, en el seu congrés constituent ce-
lebrat del 2 de febrer al 3 d’abril de 1977, feu
public el Manifest Socialista del País Valen-
cià, en el qual destaca el caracter nacional del
“País Valencià” i la seua vinculacio cultural als
“Països Catalans”. No cal dir mes.
En estes idees, que seguixen recordant-nos a
l’Alemania dels nazis (“una llengua, un po-
ble”), seguix instalada la lider dels socialistes
valencians, la ministra Diana Morant, que, a
pesar de no tindre ni idea de filologia, feya es-
tes contundents declaracions a la cadena
SER: «todos nos tenemos que ver incluidos
cuando se habla del catalán, es catalán/
valenciano, por supuesto» (prensa digital, 29-9
-2025). Llastima que siga de Gandia, ciutat
que tant contribui en els seus escritors a fer de
la llengua valenciana la primera en conseguir
un Segle d’Or d’entre totes les llengües roma-
niques peninsulars.
Per cert, tambe ha tingut l’ocurrencia de sub-
vencionar a la AVLl per a compensar el retall
que el govern valencià havia fet ad esta seu-
doacademia. Al mateix temps, l’incult ministre
de Cultura Ernest Urtasun subvencionarà a
entitats catalanistes valencianes per la mateixa
rao. Es tracta d’una ingerencia mes, especial-
ment escandalosa per lo directa i lo quantifica-
ble (200.000 euros a la AVLl i 480.000 a les
entitats antivalencianes), en els assunts valen-
cians. Una vegada mes se manifesta de forma
evident que des de Madrit no toleren que els
valencians dirigim la nostra politica: ni econo-
mica, ni cultural, ni llingüistica, ni de cap atra
classe (encara estem esperant a tindre un Dret
Civil propi, del qual disfruten unes atres sis au-
tonomies).
Per un atre costat, no hem d’oblidar mai que
la AVLl, que te com a objectiu demostrat la
destruccio i dilucio de la personalitat i singulari-
tat de la llengua valenciana, fon creada pel
Partit Popular, i si ara Carlos Mazón intenta
frenar la seua activitat destructora tallant-li
l’aixeta es per la pressio de VOX.
Accions com estes, i reaccions furibundes
contra la revalencianisacio del nom de la capi-
tal valenciana, demostren fins a quin punt son
cinics quan parlen de que se vol reobrir un
conflicte llingüistic que estava tancat.
Ni ho estava ni ho estarà mentres queden va-
lencians conscients i orgullosos de ser-ho.